Maria Teresa Aláez García

Odisea cientifica del tiempo indeterminado

23-9-1991. “Y tu te vas, que seas feliz. Te olvidaras de lo que fui y yo en mi ventana veré la mañana vestirse de gris.” José Luis Perales. Es tan difícil de abrir un mundo tan secreto… Es una almendra blanda o una lenteja, una pequeña piedra de cuarzo y dentro: nada. Negro, quemado. Es la desolación que inunda mi alma. La desolación del monte. La muerte en Aitana. El devastador silencio que crepita en ondas informes y asola cuando encuentra “El foc”. “La nit del foc negre. La nit de la terra negra. La nit del meu cor. I una gran nit dins d’una ametla. I la llum. La llum sublim i escandalosa que aviva el foc i ho devasta tot” ¿Y que queda? Nada. La avellana. El misterio de verse consumido por las tinieblas.

Toutes les droites appartiennent à son auteur Il a été publié sur e-Stories.org par la demande de Maria Teresa Aláez García.
Publié sur e-Stories.org sur 23.09.2009.

 
 

Commentaires de nos lecteurs (0)


Su opinión

Nos auteurs et e-Stories.org voudraient entendre ton avis! Mais tu dois commenter la nouvelle ou la poème et ne pas insulter nos auteurs personnellement!

Choisissez svp

Contribution antérieure Prochain article

Plus dans cette catégorie "Émotions" (Poèmes en espagnol)

Other works from Maria Teresa Aláez García

Cet article t'a plu ? Alors regarde aussi les suivants :

SUEÑOS FALSOS - Maria Teresa Aláez García (Expérimental)
that life is such a maze ... - Inge Hoppe-Grabinger (Émotions)
Emergenza primaverile - Antonio Justel Rodriguez (Général)