PETIT POEMA PER A PERNELLE
TONET
Descobrir el cel cada capvespre,
tornar a casa per un camí plé de corbes.
Camí llarg, dolçament llarg i sorprenent,
lliure de la insensatesa dels homes sense cor.
Camí on els ulls perden la mirada
en un mar plé de blau,
caminant sota les ones,
en irreals llunyanies.
PERNELLE
Tú al meu costat,
jo al teu costat,
caminant a dos sense perdre la calma,
caminant al compàs de l'aigua que ens emporta,
i seguint els corrents marcats pel sol alhora.
Blau és el camí, blanca de sal la pau.
verd el firmament de tranquilitat plena,
mirem un altre món, un cel que tot ho envolta,
i cadascú a la seua, ens reveurem demà.
Potser que aquest camí que marca un trós de vida
siga per uns amics una llínia traçada
per veure uns ulls contraris als de la gent normal
i descobrir, parlant, altres significats
al que la vida ens dona,
ambdos, vora a la vora.
Toutes les droites appartiennent à son auteur Il a été publié sur e-Stories.org par la demande de Maria Teresa Aláez García.
Publié sur e-Stories.org sur 04.01.2008.
Contribution antérieure Prochain article
Plus dans cette catégorie "L'amitié" (Poèmes en espagnol)
Other works from Maria Teresa Aláez García
Cet article t'a plu ? Alors regarde aussi les suivants :